Vanitat i més vanitat, deia el Portaveu-del-poble, vanitat i més vanitat, tot és en va.
Després que un home s’ha esforçat a treballar amb coneixement, traça i eficàcia, ho ha de deixar tot a un altre que no s’hi ha esforçat per res. També això és en va, i és una gran dissort.
Perquè, de fet, què en treu l’home de tot esforç i de tot el neguit amb què treballa sota el sol? Passa els dies en el desfici i en les penes de la seva servitud, i de nit el seu cor no descansa. També això és en va.

Ecl 1,2;2,21-23

Salm Responsorial

Sl 89,3-4.5-6.12-13.14 i 17 (R.: 10)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra.
Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist.
Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.
Per tant, feu morir allò que us lliga a la terra: fornicació, impuresa, passions, mals desigs i l’amor al diner, que és una idolatria; no us enganyeu els uns als altres, vosaltres que us heu despullat de l’home antic i del seu estil d’obrar, i us heu revestit del nou, que es renova a imatge del seu Creador i avança cap al ple coneixement.
Aquí ja no compta ser grec o jueu, circumcís o incircumcís, bàrbar o escita, esclau o lliure, sinó que Crist ho és tot, i és de tots.

Col 3,1-5.9-11

Lectura de l'evangeli segons sant Lluch

En aquell temps, un de la gent digué a Jesús:
«Mestre, convenceu el meu germà que es parteixi amb mi l’herència.» Jesús li contestà: «Bon home, qui m’ha encomanat a mi que fes de jutge o de mediador entre vosaltres?»
Llavors digué a tothom: «Vigileu! Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses, perquè ni que algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida.»
I els ho explicà amb una paràbola: «Un home ric va treure de les seves terres unes collites tan abundants que no tenia on guardar-les. Tot rumiant es va dir: ja sé què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i les altres mercaderies meves i em diré a mi mateix: “Tens reserves per a molts anys: reposa, menja, beu, diverteix-te.” Però Déu li digué: “Vas errat! Aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida i tot això que volies guardar-te, de qui serà? Així passa amb tothom qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric als ulls de Déu”.»

Lc 12,13-21

"Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses"

Segurament és difícil l’equilibri entre preocupar-nos pel dia a dia, per allò que necessitem, pels diners que ens cal per viure dignament i l’afany de tenir i de posseir, que és la gran temptació en la que podem caure. Fins i tot ens podem enganyar pensant que amb diner ja tenim la vida assegurada. Jesús a l’evangeli ens ho adverteix: Vigileu! Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses perquè ni que algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida. Ho podem comprovar en el dia a dia. Jesús mateix en posa un exemple: un home ric que té unes grans collites que guarda en magatzems més grans i que es diu a si mateix: Tens reserves per a molts anys: reposa, menja, beu, diverteix-te. És l’ideal de moltes persones: tenir l’existència assegurada i viure la vida. Adonem-nos que l’horitzó d’aquest home ric és totalment hedonista: viure, gaudir, divertir-se; no té altre objectiu. Tanmateix no pensava que aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida; no pensava que existeix la mort; aleshores tota aquella riquesa no li ha servit ni per allargar un dia la seva vida. La primera lectura constata una altra realitat semblant encara que sense l’afany de posseir: Un home que s’ha esforçat a treballar amb coneixement, traça i eficàcia i ho ha de deixar tot a un altre que no s’hi ha esforçat per res. Això ho podem aplicar a persones honrades; han viscut la seva vida, han anat creant una família i un petit patrimoni i quan arriba la mort, un descendent seu se n’aprofita o ho fa malbé. De vegades els diners poden ser el desfici i la servitud de manera que ni de nit el seu cor descansa com diu també la primera lectura. Per això, Pau ens convida a cercar allò que és de dalt, a estimar allò que és de dalt, no allò que és de la terra. I diu: feu morir allò que us lliga a la terra: ...l’amor al diner, que és una idolatria. Aquesta és la realitat: per a molts el diner és un déu al qual se sacrifica tot (família, amics, temps...) però que, tanmateix, no ens ofereix ni la vida ni la felicitat.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi